Municipals’15 (12: ara, ‘zumba’)

Les diferents candidatures que es presenten als ajuntaments d’arreu del país aguditzen l’enginy per cridar l’atenció dels possibles votants, popularitzar sigles, fer conèixer propostes i familiaritzar cares de candidats. Avui comença a estar periclitat passejar-se pels mercats, petonejar criatures o repartir globets a la carpa de la cantonada. La publicitat a les xarxes socials és barata i efectiva però, reconeguem-ho, també freda i distant. Calen noves fórmules per arribar als ciutadans.

La paraula clau dels nostres dies és innovació. Innovació a les empreses, a les universitats, a la publicitat i, és clar, a les campanyes electorals. A Tarragona, el premi a l’originalitat en fer-se veure i oir se l’ha endut la candidatura independent Ara Tarragona. La fórmula? Classes de zumba. Parteixo de la base de que tothom sap què és, però tot i així, transcric la definició de la senyoreta Wiquipèdia: “Activitat cardiovascular que combina exercicis de tonificació amb passos de balls llatins. Les coreografies estan basades en pasos senzills i repetitius, el que fa que sigui molt fàcil seguir-la i no cal una preparació física en concret. La zumba permet tonificar, elevar les pulsacions, cremar calories i passar una estona divertida”.

Bé doncs, això és el que han fet els d’Ara Tarragona per atreure hipotètics votants: oferir classes (gratuïtes, naturalment) de zumba al mig del carrer. Diumenge passat era tot un goig arribar al Balcó del Mediterrani (foto) i veure-hi dotzenes de vianants, de tota mena, donant saltets i picant de mans al ritme que marcaven dos fibrats professors i una música ad hoc. En un lateral, la carpa de la candidatura amb les fotografies de tots els components de la llista, però sense ningú que donés informació o repartís propaganda: es veu que l’èxit electoral de la formació es confia a la relació inconscient que faran els votants entre la proposta electoral i l’alegria i dinamisme d’aquesta modalitat esportivo-musical.

Ara Tarragona és una còpia bastant descarada d’Ara Reus, que fa quatre anys va aconseguir entrar a l’Ajuntament de la “pèrfida” Reus on, fins on jo sé, ha dut a terme una bona tasca de lleial oposició. La franquícia de Tarragona aspira a un objectiu similar i és possible que ho aconsegueixi perquè, entre les classes de zumba i la proliferació de cartells amb el cap de llista Emili Rivelles, un paio amb pinta d’aparellador, aconseguiran fer forat en l’imaginari col·lectiu de la ciutadania tarragonina.

[Imatge: twitter]