CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

1 de maig, fent mani des de la feina

 

Sota un sol que no perdonava,
estava escoltant voluntariosament els discursos dels sindicalistes tarragonins. Era l’obligat final de la mani d’una centena de treballadors, allà al final de la Rambla als peus de Roger de Llúria.  Els de primera fila hi posàvem voluntat per escoltar unes paraules previsibles. La resta, sense escrúpols, mantenia tertúlia alegre i cridanera amb els seus acompanyants. Prou feien d’aguantar el recital d’eslògans inconcrets, impersonals i paralitzants. I aguantàvem,tots.

I llavors va aparèixer l’àngel solidari, el company que es delia per fer acte de presència militant però que la feina li ho impedia. Un cambrer dels restaurants de la zona es va acostar als manifestants amb una safata plena de gotets amb un gelat de iogurt. Perquè us refresqueu, diu.  Un gest tan senzill com extraordinari per al que no trobo paraules. Només demano que el senyor Boi Ruiz demostri una mil·lèsima de la sensibilitat i de la humanitat del personal d’aquest restaurant. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.