Vacances a la comissaria

Aquest matí, el meu primer dia de vacances, m’ha tocat anar a la comissaria de policia (espanyola, of course) per signar la denúncia pel sinistre que va patir el meu vehicle (vegeu apunt). Ells mateixos m’havien dit que la fes per telèfon i que avui anés a signar-la i així no tiene que hacer cola. Sí, sí, i un be negre. Dues hores he hagut d’esperar, ja que l’oficina era plena de gent que també havia fet una denúncia per telèfon i també els havien dit que no tindrien que fer cua.

Passen els anys i certes coses no canvien. El personal, mig altiu, mig indiferent a les queixes (no pase hasta que se lo digan!); les parets de l’oficina, plenes d’avisos diversos, fotos d’etarres i desapareguts, notes informatives sindicals… enganxats sense ordre ni concert; la nota de color la dóna la varietat de públic que et trobes en aquests llocs: una mare amb la seva criatura a qui ha tingut que canviar els bolquers, una senyora gran engoixada perquè he tenido que dejar a mis nietos solos en casa, una parella d’argentins prenent-se mate tranquil·lament, un noi que ha resultat ser un “segurata” implicat en alguna baralla la nit passada…

L’espera s’ha fet llarga i avorrida (no tenia ni el diari) i tot han estat incovenients. Serà una seqüela de la maledicció de l’escarabat? o simplement és que els funcionaris policials continuen la vaga de zel que van iniciar no fa gaire? El novembre arriba el desplegament de mossos al Camp de Tarragona: esperem que millorin aviat els sistemes d’atenció i informació al ciutadà.

Al marxar, he passat per la plaça Imperial Tarraco, que estava col·lapsada de cotxes: tots entraven a la rotonda i cap en podia sortir. Una bona imatge del moment que ens ha tocat viure. En sabrem sortir, nosaltres?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *