El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Iruña eta Sopela (+ TarazonA!)

Deixa un comentari

La primera part d’aquesta Setmana Santa ha suposat el debut viatger en mode quartet: Papamamanenabebè.

Viatge en cotxe i tres etapes: un cap de setmana a Iruña, un parell de dies a Sopela i una visita llampec a Tarazona per acabar, de cap i de nou, a casona.

Cels grisos els d’Euskal Herria per Setmana Santa. Prou grisos, però secs, com per poder gaudir d’una peña pamplonica com a joiosa i familiar benvinguda nafar, d’una xocolateria de lujo al cor de la ciutat rojilla, d’uns pintxos de disseny en un local d’avantguarda i, last but not least, del monumental parc infantil de l’antiga Estació d’Autobusos: un temple per la quitxalla menuda al centre mateix de la capital de terres germanes.

I és que viatjar a casa d’amistats et permet viure el país amb ulls locals. Els ulls que s’emporten la filla a beneir la palma a la catedral iruñitarra, mentres tu et prepares i baixes a retrobar-te la menuda en una terrassa d’una bellissima plaça de la capital navarra.

En acabar el passeig per Iruña, el GPS ens guia a les vores del Cantàbric.

Sopela és una ciutat de poc més de 10.000 habitants, si no m’erro, que viu a redós de la industria de Biskaia i del turisme de surf i platja tan propi d’aquestes mars braves del nord peninsular.

A dues parades de metro de Sopela, Plentzia és una joia que respira pur romanticisme en aquesta època de l’any: casals que semblen abandonats es miren les barques de pesca que esperen pacients el moment de fer-se a la mar.

Diuen que Plentzia va créixer per l’empenta lúdica de les classes privilegiades de Bilbo i, certament, algunes edificacions encaren serven un bocinet dels temps de champagne , joies i burgesia bohemia.

Plentzia té un parc infantil esplèndid a Plaza de Armas. Una instal·lació imprescindible quan es viatja amb un terremoto vital per companyia.

I és que els jolastokias, els parcs infantils, són la principal atracció turística per la quitxalla i el de Plentzia n’és un de tan bell com qualsevol dels txikia sopela de la ciutat on fem nit a resguard d’una familia del país.

Acabades les visites a les amistats del nord, cosins a banda, prenem manta i carretera fins a Tarazona, una aturadeta en terra mañica que ens ajuda a fer més passatger el retorn a la llar estimada.

És un alto a la ciutat de tres il·lustres turiasonensos: en Paco Martinez Soria -referent còmic de l’Espanya interior, la bella vedette Raquel Meler i el no menys respectable Gabriel Cisneros, entre més.

Ciutat d’esglèsies i convents, convents i monestirs, monestirs i … parcs infantils.

A redos del Monestir de San Francisco, als peus del nevat Moncayo, descobrim un nou temple de la quitxalla, amb tots els elements de risc que la menuda demana.

L’esgotament ens fa passar un vespre per oblidar, el primer del viatge, però un bon hotel ajuda a passar al mal tràngol mitjançant el descans sobre matalassos de somni.

Esmorzar calmosament, ritual de sortida, quatre horetes ens separen de Barcelona. N’esmerzem 6, envoltats d’alto ebrenses fins a Fraga.

Ells van a omplir la Costa Daurada. Nosaltres, tot passant Calaf i el Bruc, a la llar, dolça llar on cloem el primer viatge a quatre. Tota una fita, llargament desitjada i assolida amb excel·lència més que notable.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.