La maledicció de l’escarabat

Ahir vaig tenir visita. De bon matí, i mentre esmorzava, vaig descobrir un enorme escarabat passejant-se per la paret de la cuina. Després de ruixar-lo amb una bona dosi d’insecticida, vaig aconseguir reduir-lo, ficar-lo a l’aiguera, acabar d’eliminar-lo amb aigua i tirar-lo a la brossa. Però alguna cosa em deia que em penediria de la meva acció.

Aquesta tarda, tornant a casa, he descobert el meu cotxe amb un vidre trencat per un roc, el ràdiocaset arrencat del seu lloc i tota la documentació i altres objectes dispersos pels seients i pel terra del vehicle. Qui més qui menys ho ha patit alguna vegada i sabrà el que suposa la triangulació policia + companyia d’assegurances + taller de reparacions, amb els seus papers, trucades i desplaçaments. Bé, doncs avui m’ha tocat a mi. Com a primera conseqüència, he hagut de postposar sine die el viatge que tenia programat la setmana que ve. Es tracta ben bé d’una maledicció de l’escarabat.

Per cert, la maledicció continua a hores d’ara (una de la matinada). Hi ha una festa al barri, prop de casa, i l’orquestrina de rigor està obsequiant nítidament les nostres oïdes amb pasodobles i ranxeres. Entre les cançonetes i la xafogor, la possibilitat de dormir és remota. Qui em manaria eliminar aquella pobra bèstia, si no m’havia fet res?

Un pensament a “La maledicció de l’escarabat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *