El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Quan les ombres malastrugues

Deixa un comentari

Quan les ombres malastrugues
sibil·lines i atziagues,
penetren al nostre tros,
les nits s’esfilagarsen
i els somnis et fugen
en mantes de suor.

L’amor, que tot ho accepta,
perboca en la foscor
per encendre una llumeta
que, menuda i distreta,
malda per obrir clarianes
en el dolor.

La febre, però, perdura!
I la tos no vol marxar!
És la flama qui actua
i malda per curar.

Els pares,
un xic maldestres,
pateixen com déus alats
que, llançats de l’Inabastable,
no saben com actuar.

Ai, malastruga ombra!
Ai, pesada pesantor!
Malaltia que perdures,
fot el camp del nostre tros.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 11 d'octubre de 2013 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.