La llei de Murphy

Existeix la llei de Murphy? Avui una incidència familiar ha causat que em calgués fer unes quantes trucades amb el mòbil a algunes persones. Dissortadament, el mòbil és nou d’ahir i no hi tenia memoritzats els números més habituals. O sigui, per una vegada que realment necessito fer unes quantes trucades, no he pogut fer-les. Això és com carregar cada dia un paraigües quan fa sol i deixar-se’l a casa un dia de pluja torrencial: la llei de Murphy.

Jo no sabia què era això de la llei de Murphy (per si algú no ho sap: si quelcom pot anar pitjor, hi anirà) fins que un dia un professor d’informàtica la va esmentar dient que un programa informàtic mai no surt a la primera degut a aquesta llei. Al preguntar-li què deia (pensant-me que era realment un principi científic) em contestà:

– tu no has sentit parlar mai de la torrada i la mantega?

I tant que n’havia sentit parlar! I de les cues del supermercat que corren més que la pròpia o de la taca a la camisa en un dia de compromís.

Diuen els psicòlegs entesos que aquesta llei no existeix, naturalment, i que tot obeeix a una percepció personal, de manera que quan una cosa surt bé no li donem importància perquè ja estava prevista, i en canvi quan surt malament tendim a magnificar-la i sobredimensionar-la. No puc evitar pensar, una vegada més, en el nostre país i en les seves vicissituds: no serà que una llei de Murphy ens deforma la percepció de la realitat, a la manera d’unes lents, ens augmenta els aspectes negatius i ens impedeix veure els positius?

Deroguem-la ja!

Un pensament a “La llei de Murphy

  1. Sisplau, no ens la derogueu! Per una pobra llei nascuda de l’imaginari popular! Tu saps lo bé que va quan surten problemes. “Ep, Això és la llei de Murphy.” Deixes anar i te’n vas a fer un cafè per meditar com trobar una sol·lució.

    Sigueu magnànims i no us la carregeu!.

    🙂

    Skorbuto

Respon a Josep Benet B. F. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *