Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

13 de juny de 2008
2 comentaris

Obra de teatre al Camp de Mirra (Alcoià)

Una companya de la UOC, la Rosanna Martínez, em fa saber que el proper 28 de juny es fa al seu poble, el Camp de Mirra (Alcoià), la representació d’una obra teatral de l’historiador David Garrido sobre Jaume I, editada fa molt poc per l’Institut d’Estudis Catalans. L’ambientació musical anirà a càrrec del grup de Menestrils d’Ontinyent. Ella farà de Maria de Montpeller.

Amb molt de gust m’en faig ressò.
Per a més informació: rmartinezferr@uoc.edu.

  1. Fora símbols nacionals genocides
    JAUME I ASSASSÍ
    Resulta sorprenent el respecte i consens que desperten certs símbols nacionals al País Valencià. Això, malgrat les divisions i odis que hi han al voltant de les qüestions nacionals, polítiques i lingüístiques. Tant se val… catalanistes o blavers, peperos o sociates, espanyolistes o independentistes, nacionalistes o regionalistes… Tots s’identifiquen amb certs símbols nacionals i patriòtics.
    Aquest article vol trencar aquest estrany consens… De segur que hi haurà a qui li semble una provocació i un sacrilegi el que anem a dir, però des d’ací ens sembla que ben mirat la provocació està en celebrar el 9 d’Octubre, utilitzar la figura de Jaume I o passejar senyeres (de tot tipus: quatribarrades, blaveres, estelades…).
    Arriba el 9 d’Octubre, de sobte ens adonem que l’estrany consens funciona. Institucions com la Generalitat i l’ajuntament de València fan els seu actes commemoratius. La TV i la ràdio fan alguna cosa per a recordar el dia dels valencians. Als col•legis es fa festa i els dies previs s’ha fet alguna activitat, fins i tot s’arriba a pintar murals amb el “Penó de la conquesta” o es disfressa de Jaumets I als xiquets. Els sindicats i els polítics fan discursos sobre la democràcia i l’Estat autonòmic. Els “blavers” ixen al carrer a reivindicar bestieses. I els “catalanistes” tant nacionalistes “moderats” com independentistes fan les seues manifestacions-processons que acaben baix l’estàtua de Jaume I. Misteriosament tots semblen molt contents i respectuosos amb aquesta data i l’heroi Jaume I.
    Però, què s’està celebrant exactament el 9 d’Octubre? El 9 d’Octubre de 1238 les tropes del rei Jaume I entraven a la ciutat de València. Aquesta ocupació es produïa després de 5 mesos de setge. La València a la que va entrar Jaume I estava quasi buida, 30.000 del seus habitants foren obligats a abandonar-la els dies d’abans. Les dures condicions de la rendició de la ciutat imposaven que totes les cases foren repartides entre els cristians. A més, s’afirmava que aquells musulmans que es quedaren a València es convertirien en esclaus del cristià a qui el rei havia donat o repartit la seua antiga casa. Així doncs el 9 d’Octubre s’està celebrant una neteja ètnica.
    Encara hi ha més, la guerra de conquesta del País Valencià era considerada guerra Santa als infidels i el Papa l’havia declarat croada. Jaume I era doncs un rei croat, ambiciós i cruel. Deu anys abans havia conquerit Mallorca, els historiadors estan d’acord en assenyalar que la població autòctona de l’illa fou exterminada i els supervivents venuts com a esclaus i traslladats com a mercaderia a altres llocs d’Europa. Llavors es tracta d’un rei genocida.
    L’escut de la Generalitat valenciana és la figura d’aquest rei. Jaume I és reivindicat fins i tot pels sectors més ultres dels blavers. A la vegada, posa nom als casals d’Acció Cultural del País Valencià. La Universitat de Castelló és diu Jaume I…Estem a l’any del 800 aniversari d’aquest monarca i estem veient que des de distints sectors s’està exaltant i rendint culte a aquest sinistre personatge.
    Tornem a la conquesta de València. Les tropes cristianes abans d’aconseguir la victòria havien estat fent durant anys atacs i guerra practicant dures tècniques militars com l’incendi dels camps, el saqueig de les hortes, tallar els arbres, segrestar gent i vendre’ls com a esclaus. La població estava aterrida. Abans d’entrar a València les tropes cristianes ja havien passat per Borriana d’on també havien expulsat a tota la població.
    Hi ha un mite que parla de Jaume I com un rei tolerant que va crear un regne on convivien cristians i musulmans. Però la realitat històrica és ben distinta. S’oblida la neteja ètnica de Mallorca i la neteja ètnica de la ciutat de València. A més, hi han documentades gran matances com la de Biar. El mite de la tolerància de Jaume té com a origen el fet que una de les tècniques de conquesta era la de permetre capitular als pobles o aljames i fer serfs als seus habitants, que continuaven vivint a canvi de pagar nombrosos tributs i perdre les millors cases. Aquesta pràctica era des d’un punt de vista militar necessària, perquè feia que la resistència no fora a mort. A més, era molt rentable econòmicament, ja que la població morisca es convertí en serfs d’una classe feudal poderosa i abusadora.
    A més, expulsar als moriscs no era empresa fàcil. El fanatisme i les ambicions dels cristians van fer que el 1248 es decretara l’expulsió total dels moriscs valencians. Aquest decret ocasionà la rebel•lió generalitzada dels moriscs i l’expulsió total no pogué ser efectiva, pel que l’edicte quedà en paper mullat. El que sí que s’aplicà fou una política de desallotjaments i ocupació de les terres fèrtils. Els moriscs eren expulsats de les zones costeres, de les planures fluvials, de les millors terres… i foren deportats a zones muntanyoses que feien un paper paregut a les famoses “reserves índies”. Una situació així ocasionava nombroses revoltes. Quan Jaume I morí el seu fill, Pere el Gran, hagué de conquerir de nou gran part del regne ja que els moriscs estaven en constants rebel•lions. Aquesta política de “reserves índies” fou aplicada per segles, fins que el 1609, Felip III de Castella i II de València, conegut amb el malnom de Felip “el Pietós”, decretà l’expulsió definitiva.
    La bandera que onejava a València, el 9 d’Octubre del 1238, el penó de la conquesta, que significà la deportació i l’esclavitud dels antics habitants de València, era la quatribarrada que era una de les banderes reials. La bandera d’un rei feudal que governava tant a Aragó com a Catalunya. Aquesta era la bandera de la guerra i del Poder en unes societats medievals plenes d’injustícies socials, privilegis, abusos, humiliacions, fanatismes i intoleràncies. D’aquesta bandera directament deriven les altres senyeres utilitzades avui en dia amb els seus afegits (franges blaves, estels…). Que una bandera com aquesta vulga representar la llibertat i la igualtat o ser una alternativa a la realitat existent es una paradoxa i una impostura.
    Resulta curiós que Jaume I utilitzara distintes banderes, encara que totes foren de barres roges i grogues. A la conquesta de Mallorca la bandera utilitzada no tenia quatre barres roges, sinó dos. La mateixa bandera de les dues barres roges i les tres grogues fou la utilitzada per la Marina de la corona d’Aragó durant segles i segles. Així en nombroses pintures i mapes trobem vaixells amb aquesta bandera. Aquesta bandera està dibuixada en la pintura que representa la darrera expulsió dels moriscs pel port de Dénia al 1609. Aquesta bandera fou freqüentment utilitzada pels vaixells que navegaven pel mediterrani. A l’any 1785 Carles III decreta una llei per la qual regulava l’ús de les banderes als vaixells dels seus regnes. Per a l’Armada decretà com a obligatòria l’actual bandera espanyola, de fet aquest es l’origen de la bandera de l’Estat espanyol. Per a la Marina Mercant s’imposa com a obligatòria, fins 1927, una bandera de dos barres roges i tres grogues.
    Resulta sorprenent que en certs ambients que van d’alternatius la bandera espanyola siga menyspreada, al mateix temps que la quatribarrada és idolatrada. Potser que en el fondo la primera tinga com origen la segona… De totes maneres, les dues són grogues i roges i ambdues tenen darrere una història de genocidi que no els agrada recordar. Les dues representen el Poder, l’Autoritat i el patriotisme valors que des d’ací volem rebutjar, ambdues banderes mereixen ser menyspreades. La llibertat no té bandera i si la té és negra de dol.
    No volem banderes que representen Estats, Pàtries (patriarcats) i formes d’organitzar-se centralistes. No volem un govern, ni a Madrid, ni a Barcelona, ni a València, perquè no volem cap capital, ni govern. No volem reivindicar ni a Jaume I, ni a l’últim rei moro Zayyan. Posats a fer homenatges a figures històriques triem als anònims llauradors autosuficients que al llarg de la història han odiat els impostos i les jerarquies, gents humils que somiaren amb gaudir fraternalment de la terra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!