Vagues de blocs

La coincidència ha fet que dos blocaires d’aquesta casa (Xavier Mir i Indústries i Caminars) hagin iniciat simultàniament “vagues de bloc”, el primer per la sobirania i el segon per l’alliberament de Franki.

No acabo d’entendre aquestes vagues indefinides i no sóc l’únic. Així li vaig fer saber al Xavier Mir en el moment d’anunciar-nos-la (l’altre blocaire no el segueixo tant). Podria entendre la seva decisió com un símptoma de desànim personal, com un “tirar la tovallola” davant l’espectacle que ens està oferint el poder polític, però el Xavier ha explicat per activa i per passiva que no és això, sinó que es tracta d’una mena de pressió per aconseguir de l’esmentat personal polític que es mogui en la direcció que li està demandant una creixent porció de la ciutadania. I aquí és on em perdo: com es pot aconseguir qualcom deixant de fer, deixant de demanar, deixant d’argumentar…? La situació em recorda allò de l'”abstenció activa”, que ja he criticat en el meu bloc més d’una vegada.

Tot i no veure-ho clar, ahir em vaig solidaritzar amb el Xavier amb una vaga de bloc, amb un text escuet i sense foto. Potser hagués estat més efectiu i hagués tingut més impacte mediàtic que tothom ho hagués fet durant 24 hores.

Veurem quan temps aguanta el Xavier el “mono” de no escriure. Ningú no és imprescindible a la vida, però blocs com el seu, amb argumentacions sòlides, iniciatives imaginatives i textos engrescadors, són més necessaris que mai en el moment polític que estem vivint.

2 pensaments a “Vagues de blocs

  1. Dos dies no són res. Els arguments ja són tots damunt la taula; i des de fa temps. Existeix la majoria social. Hèctor López també ho diu avui a l’Avui. Si les paraules no arriben, provem amb el silenci. No és un silenci insignificant: al contrari. Recorda les condicions:
    1. El President de la Generalitat no pot ignorar unes enquestes que diuen el que diuen.
    2. CiU ha de passar de “no renunciar al dret d’autodeterminació” a “exercir el dret”.
    3. Tenim tres partits autodeterministes, un Estat espanyol deslegitimat i una crisi institucional. No demano res de l’altre món si parlo d’una taula de partits i entitats que parlin de com i quan exercir l’autodeterminació
    4. Les eleccions anticipades serien una tabula rasa i abandonaria també la vaga.

    Amb la vaga no pretenc res més que evidenciar, sobretot, els tres primers punts perquè es resolguin favorablement. L’opció sobiranista, tot i ser majoritària, pateix un silenciament mediàtic i un escanyament polític que cal denunciar. Podria continuar penjant apunts i dir cada dia el mateix, però m’ha semblat que una vaga de bloc per aquests punts seria més eficaç.

    Dos dies no són res per fer balanç. Pot ser que no serveixi per res i pot ser que aconseguim alguna cosa. El temps ho dirà.

    I gràcies, un cop més, per la valoració positiva que fas del meu bloc.

  2. No, qui fa vaga indefinida fins l’alliberament d’en Francescs Argemí és el bloc Codi de Barres. Jo senzillament em solidaritzo amb en Xavier Mir.
    Indústries i caminars.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *