Franki llibertat (i resposta a un comentari crític)

Rellegint l’apunt que vaig dedicar a l’empresonament del terrassenc Franki, m’hi trobo un comentari que no m’agradaria que quedés en l’oblit. El meu apunt , en sintesi, venia a criticar el fet de que quan es produeix alguna actuació política, policial o judicial, justificada o no, la reacció de certs sectors és protestar contra les seus dels partits que són percebuts, erròniament, com a responsables d’aquelles actuacions.

El comentari, signat per Sergi, diu textualment: “L’estúpid mira el dit quan li assenyalen la lluna. No hi ha peròs que valguin, senzillament. Fer el contrari no és un exercici de reflexió ni una aportació teòrica neutral: és posar ombres al cabreig que provoca tant defensor de les llibertats que campen lliurement. I no segueixo perquè la diria grossa i no ens coneixem però… no podries escriure sobre futbol o cinema?

No sé si en el teu ànim, Sergi, hi ha la voluntat de dir-me “estúpid”, espero que no. De tota manera, al meu apunt vaig començar mirant la lluna, és a dir, solidaritzant-me amb Franki (que no conec de res i amb qui m’uneixen molt poques coses) perquè entenc que és un disbarat el que s’ha fet amb ell.

Respecte al cabreig, les ombres i els defensors de les llibertats, sento dir-te, Sergi, que em perdo una mica. Si haguessis continuant amb l’argumentació potser t’hagués donat la raó, però no segueixes perquè no ens coneixem. Llàstima.

Seguiré parlant de tot, de política (llunes i dits inclosos), de cinema (ho faig de vegades), de futbol (que no domino), de tot…

Cordialment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *