Israel, per molts anys

Demà l’estat d’Israel compleix 60 anys. La nostra societat, com se sap, és més aviat anti-israeliana i regateja sistemàticament al poble jueu tot allò a què legítimament té dret. Caldria evitar-ho.

En el dolorós conflicte que l’enfronta amb els palestins, per exemple, es tendeix acríticament a posicionar-se amb aquests darrers o almenys a simpatitzar-hi més (vegeu, sinó, el tractament dels mitjans de comunicació). Crec sincerament que no s’haurien de fer aquests plantejaments maniqueus. No ens correspon dir que hi ha uns “bons” i uns “dolents”, perquè no és veritat: les culpes estan molts repartides.

Hauríem de fer un esforç tots plegats per conèixer millor el poble jueu, la seva cultura, la seva aportació a la humanitat, el funcionament del seu estat i de la seva societat (tinc entès que molt bo, tenint en compte la conflictivitat de la regió), i deslliurar-nos de prejudicis, d’apriorismes i de posicionaments falsament progressistes.

Per obrir les ments, recomano la lectura d’Israel, el somni i la tragèdia, de Joan B. Culla, documentada i ponderada obra, i una passejada pel Call gironí.

6 pensaments a “Israel, per molts anys

  1. No, no és que sigui anti -jueu, tampoc no en sóc d’anti-americà. Simplement quan algú fa malament alguna cosa penso que s’ha de dir. Més, quan algú del que admiro moltes coses en fa malament algunes l’he de dir.

    No em fà cap gràcia Hamas, són uns fanàtics religiosos, però no puc suportar que algú prengui venjança sobre els familiars d’aquell que els hi ha fet mal. De vegades el més fort ha de saber entomar-les si vol aconseguir la pau, i en això s’equivoca el govern d’Israel.

    Fora d’això, hi han moltes coses a aprendre, sense cap dubte.

  2. La nostra societat no és anti-isrealiana ni tampoc fa una simplificació de ‘bons’ i ‘dolents’. El que passa és que els fets dolorosos que van provocar la implantació  per la força de l’estat d’Israel en un territori aliè, ha comportat per a una part important del poble palestí la marginació i l’exili forçat. La violència és a l’arrel de la creació de l’estat d’Israel i, dissortadament, en seixanta anys no s’ha sabut trobar el camí cap a la reconciliació i la reparació dels danys causats al poble palestí, amb el beneplàcit de les Nacions Unides. en aquell moment.

    Per tant, no es tracta de posicionaments acrítics contra el poble jueu, sinó de postures crítiques amb la forma en què es va dur a terme la implantació de l’estat d’Israel, sense tenir en compte els legítims habitants d’aquell territori.
    Els esdeveniments que s’han succeït al llarg dels seixanta anys següents, confirmen a bastament l’error de inicial.

  3. La nostra societat no és anti-isrealiana ni tampoc fa una simplificació de ‘bons’ i ‘dolents’. El que passa és que els fets dolorosos que van provocar la implantació  per la força de l’estat d’Israel en un territori aliè, ha comportat per a una part important del poble palestí la marginació i l’exili forçat. La violència és a l’arrel de la creació de l’estat d’Israel i, dissortadament, en seixanta anys no s’ha sabut trobar el camí cap a la reconciliació i la reparació dels danys causats al poble palestí, amb el beneplàcit de les Nacions Unides. en aquell moment.

    Per tant, no es tracta de posicionaments acrítics contra el poble jueu, sinó de postures crítiques amb la forma en què es va dur a terme la implantació de l’estat d’Israel, sense tenir en compte els legítims habitants d’aquell territori.
    Els esdeveniments que s’han succeït al llarg dels seixanta anys següents, confirmen a bastament l’error de inicial.

  4. Company, des de fora ens és més fàcil tenir el cap clar i ho hem de fer. La meva opinió és que hem de recolzar els jueus que pressionen per resoldre el conflicte, no pas tancant files i justificant el que no es pot justificar racionalment, i menys des de Catalunya, sinó semblarem marcianos.

    Fes uncop d’ull a aquest web: http://www.jewishfriendspalestine.org/

    Salutacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *