Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

16 de setembre de 2009
0 comentaris

Liberal d’esquerra (i no em refereixo a terceres o cinquenes vies….)

Interessant punt i suggeriment que m’ha dut de la presentació d’un comentari a una nota al Facebook, recollint unes idees i detalls polítics que observo fa temps, a un parell més de comentaris.

 1) Nota al Facebook:

Un comentari d’un amic, professor de la Universitat de Barcelona i professor d’institut

Albert Esteruelas Teixidó ha deixat un comentari nou al post del vostre blog Xavier Sala i Martin i la independència de Catalunya:

“Jordi,
tu si que tens estómac… vida. Això és el que meravella d’aquesta mena
d’intel·lectuals o visionaris, que no tenen vergonya de dir el que
diuen. El progrés econòmic és pim, pam, pum, i apa, a veure el Barça…
També em meravella aquest tipisme de l’independentisme, Jordi, que em
fa pensar: “tu no ets d’aquests..” Les mongetes em produeixen
flatulències.

El neoliberalisme, però, serà difícil de conjuminar amb la Catalunya
“Ideal”, Jo diria que se la menjarà (amb mongetes) i ja se sap, el pet
serà de campionat”

__________________________

Clar, per entendre de què va l’assumpte, potser caldria llegir-se el post del meu blog en qüestió (és prou curtet) i els comentaris dels meus lectors que l’acompanyen

  2) Acaba la nota. Sí que va bé, i és prou curtet i concís, llegir l’apunt i comentaris.

Xavier Sala i Martin i la independència de Catalunya

Allà reprenc el comentari fet a la nota, i responc:

“Penso que aquest neoliberalisme sí que està acabat, i no ho vol veure.
Confonem poder econòmic i social amb poder de les idees, i crec que és
per això que encara s’aguanti una mica.

Estaria bé que afinessin, però em sembla que no poden. I mira que ens cal liberalisme del bo en aquest canvi polític que vivim!

Diria
que no poden afinar, simplement, perquè un liberalisme que no sigui
escut i amagatall de racisme tot el refinat que ho vulguin…. hauria
de tenir uns altres principis que passin per davant de la inversió (i
més encara en el sentit tant petit i limitat que tenen d’inversió), la
productivitat, etc.

Simplement perquè ni la economia no és la base
de TOT oh!, sinó una cosa més, ni la economia és una cosa tant petita
com se la miren.
Per afinar haurien de també de renunciar a uns
quants dogmes que no poden cantar de la vergonya que els fa (com ara
idees de mereixements còsmics o personals, o el de la negació dels
efectes de la injustícia social, per exemple.)
Diria que estan a punt d’haver de redefinir-se amb criteris humans o a deixar-se d’anomenar liberals en algun sentit acceptable.”

  3) El clam independentista de Jan Laporta

Com li ho comento “Sí que és fantàstic! L’esclat d’aquests dies, i el què expliques. D’en Laporta celebro també
tot el que ha fet pel Barça, pel futbol, per l’esport i pel país,
d’ençà que en tinc notícia. M’agrada, a banda. Sobre política, per
pronunciar-me, necessitaria conèixer algunes idees bàsiques. Però
d’entrada el veig més proper a ERC, que veig com a partit liberal
d’esquerra.
Veig que l’editorial d’avui de Directe!cat assenyala aquesta qüestió.

Laporta, entre CDC i ERC.

…………………………..
http://www.facebook.com/note.php?note_id=139466640078&ref=mf
http://itaca2000news.blogspot.com/2009/09/xavier-sala-i-martin-i-la-independencia.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144960
http://www.directe.cat/editorial/laporta-entre-cdc-i-erc-16510

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!