Les aigües turbulentes

Avui parlaré dels dos millors caricaturistes tarragonins: Faro i Napi. Vaig tenir la sort de conèixer-los tots dos quan vam coincidir als jurats del premi d’historieta gràfica “Ricard Opisso”, que formava part (ja no es convoca, lamentablement) dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, organitzats per l’Ajuntament i Òmnium Cultural.

Andreu Faro és un vila-secà nascut a Castella. Examino el seu currículum i veig que les seves primeres iniciatives van ser el col·lectiu Cul Actiu, amb altres dibuixants, i la revista Sopes d’All, que va durar de Nadal a Sant Esteve. Ha col·laborat en diferents diaris, La Vanguardia inclosa, i des de fa onze anys té acudit a la contraportada de Diari de Tarragona. M’agrada la seva tècnica a l’hora de dibuixar i el fet que se les apanya per fer dos acudits d’un: el gros i, en un racó, un joc de paraules protagonitzat per una simpàtica bombeta (exemple: “no és el mateix vuit euros al butxacó que el butxacó buit d’euros”). Temes que toca: tots els de l’actualitat tarragonina (polítics, petroquímica, turisme, nuclears, l’Ebre…) i general. A vegades es posa seriós o poètic si ha de tractar algun tema sensible (terrorisme, pobresa, immigració…). Les meves lleixes suporten tres títols seus, en col·laboració amb un altre vila-secà il·lustre (en Xavier Grasset): Tanta tinta tonta, Tanta tinta t’unta i Aznarografia, dedicat aquest al de les Açores.

José Manuel Álvarez és el nom real de Napi i també ha col·laborat en molts mitjans i en campanyes de tot tipus. Actualment té un acudit diari a Més Tarragona, el gratuït de la ciutat. El seu estil no és tant treballat com el Faro, però és més personal i encisador, quasi surrealista. Domina també el difícil art de la caricatura i les seves “víctimes” principals són els polítics locals. Em quedo amb un acudit seu que retratava molt bé la personalitat de l’ex-alcalde Nadal: hi figurava Nadal entrant a la catedral agafat al braç de Santa Tecla, com si fossin una parella, mentre dues dones, en un apart, comentaven “és xulo fins i tot per entrar el braç de Santa Tecla a la catedral”. [Nota pels no-tarragonins: el braç de Santa Tecla -només el braç i la mà- és una relíquia de la santa que es venera a la ciutat; la seva entrada a la catedral amb tot el seguici popular -gegants, nans, castellers, bestiari, balls parlats, etc.- és un dels moments culminants de la Festa Major]. De Napi tinc un recull titulat S’ha acabat el bròquil. Durant la Setmana del Còmic, podeu contemplar el treball de Napi al Bar El Refugi, al carrer Ponç d’Icart.

No puc acabar l’apunt sense recordar el pare de la vinyeta gràfica tarragonina, que va donar nom al premi a què feia referència abans: Ricard Opisso, el dels famosos acudits amb escenes urbanes de pre-guerra plenes de gent i minuciosament dibuixats. A la il·lustració teniu un exemple del seu treball.

Continuarà…

[Setmana del Còmic a Tarragona:

Divendres, 9 de maig, 20,30 hores: conferència “Deliròpolis, surrealisme al còmic”, per Miquel Villalba, a la Cooperativa Obrera]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!