Torna Colom

Sento un cert desassossec davant la notícia de la tornada a la política activa d’Àngel Colom. Quan des de sectors ben diferents del catalanisme estem demanant líders o almenys personatges amb capacitat de convocatòria i capaços de portar endavant projectes clars, la tornada del “Sis ales”, com se’l coneixia popularment, pot ser percebuda com una notícia positiva. Però els que recordem mínimament el personatge no podem sinó reaccionar amb prevenció, ja que, com és sabut, Àngel Colom era un expert en organitzar mogudes i donar-los empenta (la Crida, la refundació d’ERC…) però un desastre a l’hora de continuar-les: lideratge personalista, quasi mesiànic, gestió discutible dels recursos (l’helicòpter… recordeu l’helicòpter?), pèrdua del sentit de la realitat… Quan tot ERC, llevat la seva guàrdia numantina, va donar un cop de timó per redreçar la situació del partit, ell va reaccionar amb gran sorpresa, com si tot li vingués de nou. Tant, que la fugida d’ell i els seus per fundar el pintoresc Partit de la Independència (PI) fou qualificada de “bifurcació” pels propis interessats. El final de l’aventura, amb Colom entrant a Convergència per la porta del darrera i amb la intrèpida Pilar Rahola catapultada a la fama mediàtica, està en la memòria de tots.

No sé què es portarà entre mans aquest home. Potser ha canviat molt després d’anys de meditació en terres marroquines. Donem-li el benefici del dubte, però jo faria un seguiment molt estricte de les seves activitats públiques. Per si de cas.

Un pensament a “Torna Colom

  1. Francament, mai no he cregut en les segones parts i no crec que en Colom pugui donar una empenta a la política catalana hores d’ara. Altra qüestió és si preten donar suport a alguna alternativa, sempre i quan sigui nova.

    Tanmateix tothom es lliure d’estavellar-se contra la paret que li vingui de gust, i si preten tornar a primera línia de foc …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *