El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

20 de març de 2009
0 comentaris

Avui comença la primavera: Molta coca i molt poc pa

La primavera ens ve a l’encontre. Aporta la confirmació d’una promesa que esperàvem, com aquell goig que ens arriba a glops i sempre sembla nou, irrepetible. A la fí arriba, ella. És la vida inscrita al pol·len i a la saba, als àtoms d’hidrògen i d’oxigen combinats dos contra un, el dia equidistant de llum i d’ombra.

Ella ens manté dempeus malgrat els terratremols que ens sacsegen. Ens atorga la constatació de l’esperança en mig dels fems de corrupció i les porres, amb els que ens anorreen i sepulten.

Molta coca, no precisament d’ametla, s’ha confiscat a Balears  – un 1000% més de kilos que l’any passat- i molt poc pa ens arriba per  conhortar-nos, molt de fem i d’indecència que s’obstina a ofegar l’encàrrec que vam heretar, el valor de ser decents per damunt de tot i d’estimar la vida, l’ofici de viure  – que deia en Blai Bonet.

La vida i la poesia són decents, fidels, implacables, fermes en el pròposit.

Avui sóc misteriosament feliç, tal com diria en Joan Margarit. Ho sóc malgrat tot o precisament amb tot, obstinant-me en prendre el fil sota el miratge.

Dels pocs llocs on trobar-nos
un d’ells és la tristesa
que els teus ulls van seguint.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!