El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

5 d'octubre de 2006
0 comentaris

Els petits plaers de ma vida: Les magranes

 

MAGRANES

 

 

 

Cristalls de magrana

 

esclafits entre dents,

 

                        frec de setí suau,

 

pinyol amarg,

 

dolça besada,

 

llavi amarat,

 

suc breu i silent,

 

cos estimat.

 

Des de petita ha exercit en mi una fascinació especial la magrana , com a flor roja a l’estiu, com a fruit rodó, com el globus de la terra, a la tardor. Al seu interior, cobert per una pell blanca com un bolquer, el petit fruit talment pedres precioses, fred a la llengua, fresc i dolç al tast, fi com una llàgrima…

 

 

Rebenten les magranes

quan s’estimben

i m’omplen de pedres precioses… 

Veure-les, menjar-les, tastar el seu frec, assaborir-les, mastegar-les, espargir les a una amanida, mesclar-la amb vi i suc de taronja…. una seducció impossible de resistir . Us hi convido, ja em direu el què.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!