Don Jaume a Sant Jeroni

[Avui és el dia de la poesia i 2008 és el centenari de Jaume I: aquí va un fragment molt adequat]

Per veure bé Catalunya,
Jaume primer d’Aragó
puja al cim de Sant Jeroni
a l’hora en què hi surt el sol:
quin pedestal per l’estàtua!
Pel gegant, quin mirador!
Les àligues que hi niuaven
al capdamunt li fan lloc;
sols lo cel miraven elles,
ell mira la terra i tot;
que gran li sembla i que hermosa,
l’estimada del seu cor!
(…)

Jacint Verdaguer: Don Jaume a Sant Jeroni (fragment)

Un pensament a “Don Jaume a Sant Jeroni

  1. Ixe Berdaguer segur que era algun catalaniste: tot lo mon sap que Chaume I va naixer baix de un taroncher prop de Carlet, i era valensià no català… Perdó, és l’esperit blaver que m’habita i em posseïx de tant en tant: ja estic en tractes amb l’Iker Jimenes per si em pot trobar un exorcista. Quina tristor de temps, en què estem pitjor que en l’època encara aculturada i temorenca dels renaixenços! Cap arrere, com els crancs: i els xiquets valencians estafats sistemàticament, no només no sabran res de mossèn Cinto si no troben un profe voluntariós; és que no tindran cap notícia raonable ni del rei fundador, de qui els del blau (atàvics, cínics o il·lustrats, tant és: el resultat de la seua acció és la mateixa vinguen d’on vinguen) es plenen la boca immunda. 
    I la continuació del poema, encara ho tindria pitjor: els nanos espardalitzats, i el profe denunciat per algun pare cafre, si amb allò de les germanes captives de Catalunya no eixia Font de Mora dient que podria ofendre la sensibilitat musulmana (ja se sap que no s’estàn de res, i d’hipocresia menys encara).
    Mals temps per a la lírica, la història i l’ensenyament…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *