Crònica d’un dia avorrit

Avui ha estat un dia avorrit. El balanç de les quasi catorze hores que porto despert és francament desolador. Vejam. Matí feiner amb ambient pre-Setmana Santa. Últims minuts, abans de plegar, conversant amb els companys sobre un tema apassionant: són bons per la salut els ous ferrats, malgrat el seu colesterol? Divisió d’opinions. A casa, dinar a base d’amanida i uns tortellini que havíen quedat oblidats al congelador. L’estona plàcida de la digestió és interrompuda per un missatge al mòbil. No, no és cap admirador: m’ofereixen el video X de Dinio (?). Fascinant. Després, una bona estona esmerçada en preparar un treball de la carrera de filologia catalana que estic cursant. Va sobre publicitat, llengua i comunicació, i m’obliga a empassar-me dotzenes de vegades el video de campanya de Convergència, penjat a Youtube. Sí, aquell on surt en Duran dient que es deixarà la pell, el pobre. La jornada s’acaba amb compra al Mercadona, atapeïda de gent acaparant aliments com si anés a esclatar la III Guerra Mundial d’un moment a l’altre.

Dia avorrit, sí, però almenys ha donat per un post. Qui no es conforma és perquè no vol.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *