Els esdeveniments d’aquests dies al Tibet demostren una vegada més, per si no havia quedat prou clar, la naturalesa del règim xinès, que té la virtut de combinar el pitjor de la política (una dictadura comunista) i de l’economia (un capitalisme salvatge). Veurem una major conscienciació de la comunitat internacional de cara als Jocs Olímpics o pesaran més els interessos econòmics o polítics? Recomano l’article d’avui de Francesc Marc Álvaro a La Vanguardia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que passarà la segona cosa, i no la primera.
Per què no posam els polítics a l’atur i anam al súper a comprar-ne uns altres de plàstic? Farien la mateixa planta, però no podrien fer tants de desastres.
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS