Primera fornada de paperassa electoral a la bústia de casa. Dos sobres.
Un és d’un partit que ens diu que “l’optimista sempre té un projecte”. Doncs jo sóc optimista: el meu projecte es diu “Independència 2014” i està recollit en un llibre de recent publicació que casualment he començat a llegir.
L’altre sobre és d’aquella coalició de la qual ningú no parla: es diu Entesa Catalana de Progrés, es presenta per al Senat, del qual ningú tampoc en parla, i està format pels tres partits d’esquerres que aquests dies s’estan dient de tot entre ells. No deu tenir molta consistència aquesta coalició quan la publicitat es limita a un paper que promet “l’impuls a les polítiques de progrés i la millora de l’autogovern de Catalunya”. Res més. Qualsevol partit signaria de grat aquesta declaració.
Per cert, ara que esmento el Senat, és bo recordar que les eleccions a aquesta cambra són en llistes obertes, és a dir, no és obligatori votar tres candidats d’una mateixa candidatura i en tot cas, millor que siguin de formacions d’obediència catalana (PRC, Partit Carlí, ERC i CiU).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!