Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

24 de febrer de 2008
0 comentaris

Cròniques electorals (2: cares i rostres)

Matí rúfol de diumenge. Em passejo pels carrers més cèntrics de Tarragona per fixar-me en els cartells electorals dels diferents partits. A veure què hi ha.

El primer que se m’apareix és el vermellós del PSC, amb la foto en blanc i negre de la Carme Chacón. Alguna cosa no em quadra: si estem a Tarragona, què hi fa la imatge d’una persona que no és candidata ni per aquesta demarcació ni a presidenta de govern? Mirant l’eslògan, potser en trec l’entrellat. "La Catalunya optimista". Ara em comença a lligar el sentit profund d’aquest lema amb el somriure diàfan, net, no problem i xaxi-piruli de la Chacón, una mica com un anunci de compreses. Li fa costat ZP amb un altre eslògan més rebuscat: "si tu vas, serem més". Traducció: "si tu ens votes, serem més per derrotar el PP". Cap altra idea.

Caminant caminant, em topo amb els cartells d’Iniciativa, de color verd (és clar) i la foto del candidat Sunyer, una novetat per a mi, d’aspecte pagesívol, com de llaurar el tros. Ens promet solucions valentes, justes i necessàries (cito de memòria). Al mateix carrer, una mica més amunt, les imatges en groc i negre d’ERC i el candidat Lluís Aragonès en fotomaton, prometent un país de primera. De fet ja som un país de primera. De primera regional. Tot i el desdibuixat paper que li tocarà a Esquerra al Congrés, desitjo a l’amic Aragonès i a la resta de la troupe tota mena d’encerts.

Finalment, a la Rambla hi pengen els cartells de Convergència. El número u del districte es diu Jordi Jané i a la foto ha quedat amb un posat i un somriure com de no saber per on navega. Potser és el resultat d’haver estat designat candidat cuita-currents. Les llengües viperines asseguren que, tot i ser de l’Arboç, està empadronat a Barcelona.

Fins aquí la imatgeria penjada als fanals. A més, a Tarragona s’instal·len a cada campanya electoral unes tanques portàtils de fusta on teòricament tots els partits hi han d’enganxar la seva propaganda. A la pràctica serveixen perquè els nens hi juguin. A dia d’avui dues formacions hi han col·locat anuncis: els Ciudadanos (Nosotros ponemos la cara y tu pones la voz), usen quasi exclusivament el castellà (que no eren bilingües?). L’altre llista electoral és la de l’entranyable compañero Estrada. Fidel plega, però Estrada continua.

Em deixo el PP, però és que no he vist cap cartell seu en tota la passejada. Però sí que n’hi ha. Hi ha més PP del que ens pensem. Avís per navegants abstencionistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!