No és que siga enjorn, però encara no és hora d’esmorzar. Pels altaveus del cotxe sona una ràdio que ha fet una desconnexió perquè entren les notícies de l’emissora local i la locutora comença a resumir les novetats principals que més tard –això diu– s’explicaran amb detalls.
Quan arriba a la segona o la tercera notícia, ara no ho recorde bé, plante l’orella perquè parla de la presentació del llibre i el debat que fem divendres. La periodista llig literalment la nota de premsa que jo mateix havia redactat i enviat. L’escolte, i no puc evitar sentir com m’esmussa la traducció inflexible a un castellà postís.
Se’m fa estrany, molt, ‘escoltar-me’ traduït d’aquesta manera, innecessària i ideològica. Si me’n recorde, a l’altre viatge miraré de posar algun cepet.