Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

22 de febrer de 2008
0 comentaris

Cròniques electorals (1: acte d’Esquerra a Tarragona)

Començo avui una sèrie de cròniques pseudo-periodístiques sobre la campanya electoral (com que níngú no en parla…).

Esquerra fa el començament de campanya al "tinglado" del Port de Tarragona. M’hi presento amb una certa anticipació, però l’entrada de l’edifici ja és plena de gent conversant entre ells. Distingeixo el cap de llista, Lluís Aragonès. M’entretinc a xerrar amb Jordi Castells, il·lustre company de Vilaweb (hi té un bloc enginyosament titulat "El bloc de Jordi Castells i Guasch"). Atenció, arriba l’autobús electoral: remor de periodistes i càmeres. En baixa la crème del partit, Carod, Puigcercós, Ridao, Vendrell, que amb una certa solemnitat, com de processó de Corpus, es dirigeixen a la porta d’entrada enmig de flaixos. Darrere entrem la resta d’assistents, delerosos de donar compte del "sopar fred" que ens anuncia el programa. Decepció: una multitud que ja estava dins de feia estona s’ha encarregat de liquidar les vitualles. Aconsegueixo un petit tros de coca de recapte que m’enllarda els dits. Espero no haver de donar la mà a ningú. Saludo, això sí, a molts coneguts. Faig temps conversant amb l’escorta d’un dels polítics presents, a qui conec de fa anys. A ell també li esperen 15 dies de no parar.

Com que m’he quedat sense menjar, no vull quedar-me dret i corro a seure a una cadira per seguir l’acte. De moment el grup musical El Refugi, format per Joan Reig (ex-Pets) entreté la platea, encara no plena, amb adaptacions de la Nova Cançó i de grups de folk. Reig ens presenta "els companys que m’acompanyen" (sic). Mentre canten, dono un cop d’ull a l’opuscle amb les propostes d’ERC per a les eleccions: són 35 (les propostes, no les eleccions). Una d’elles em crida l’atenció: parlant de polítiques d’igualtat, proposen "participació amb biaix de gènere". Suposo que és una variant d’allò de la "perspectiva de gènere". En tot cas, una nova perla de la correcció política.

Silenci, perquè comencen els parlaments. Apareix la regidora Rosa Rossell, literalment embotida en un abric vermell, presentant els oradors. Ho farà fins a set vegades: Jaume Renyer ("mori el mal govern!"), els candidats de les Terres de l’Ebre Muñoz i l’alcaldessa de la Fatarella, el cap de llista Lluís Aragonès ("Espanya ens costa molts quartos"), Puigcercós ("el ritme espanyol per reconèixer nous estats és un ritme de rodalies", rialles), Carod-Rovira ("doncs no, no plou") i Joan Ridao. Entre les dues últimes intervencions, una pantalla gegant ens presenta els caps de llista dels Països Catalans, tant d’Esquerra com de la Unitat per les Illes: tot homes (serà això el "biaix de gènere"?).

El cap de llista per Barcelona comença una intervenció plúmbia de les seves que no s’anima fins que, en sec, un canó comença a llançar milers de paperets grocs i vermells, a la moda nord-americana, mentre el públic fa onejar banderes dempeus i l’orador alça el volum de veu. Què passa? És mitjanit i les televisions connecten per oferir en directe, durant breus moments, l’inici oficial de la campanya. Aquest és, de fet, el sentit de tot l’acte. Ja podem marxar a casa.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!