Mans pecadores, cabells verds (Expressions familiars, 2)

El 28 de gener passat publicava un post amb algunes expressions sentides a casa meva quan era petit, i comentava que fóra bo que no caiguessin en l’oblit. Doncs bé, una blocaire (la que em va preguntar el perquè de les “mans pecadores”) em contesta i, al seu torn, aporta algunes curioses expressions familiars, que reprodueixo aquí:

– “Botouadéu!” (sembla ser una deformació de l’exclamació Voto a Déu!)
– “Em fareu eixir els cabells verds” (quan els fills feien enfadar la mare per algun motiu)
– “Ser un dimoni emplomat” (similar a l’anterior, ser trapella)
– “Estar algoint de calavera” (ordir alguna cosa, donar voltes al cap amb alguna qüestió…). Ella transcriu així tal qual el verb algoir i no he sabut trobar-lo ni al DIEC ni a Google. És possible que sigui el verb argüir (raonar, deduir), que sí és normatiu? Algú en sap donar raó?

Agraeixo a la blocaire (no sé el seu nom) les seves aportacions i aprofito per recomanar la visita al seu interessant bloc obert de fa poc (http://noves-flors.blogspot.com/), on trobareu literatura de la bona i una recepta d’espaguetis…

[A la imatge, cartell de la pel·lícula The Boy with Green Hair, del 1948]

Un pensament a “Mans pecadores, cabells verds (Expressions familiars, 2)

  1. Sí, jo també havia pensat en la possibilitat que fos "argüir" però no sé. Potser a algú se li acudeix una altra solució més adient. Estic segura que en el repertori de la meua mare n’hi ha més, d’expressions d’aquest tipus. Si en recorde cap altra, t’ho faré saber.

    Moltes gràcies per recomanar el meu blog. Ets molt amable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *