Gàlim

Si l’altre dia vaig dir-li a un amic que només havia pogut escoltar l’entrevista radiofònica durant dos minuts, no era perquè buscava l’exactitud temporal en la frase: qui diu dos minuts en diu tres. La idea era donar a entendre que m’havia estat impossible escoltar-la sencera pel to de les respostes.
Quan van anunciar que entrevistaven el conseller Rafael Blasco vaig sentir interés i curiositat. Un personatge com Blasco en els micròfons de Catalunya Ràdio podia oferir un bon espectacle dialèctic, i no m’ho vaig voler perdre. Però no vaig aguantar molt. No vaig poder. Les primeres respostes sobre TV3 foren suficients per a fer-me perdre la paciència. Que l’home s’haguera fet fort en l’excusa d’una hitpotètica (i increïble) il·legalitat, que fera esment d’unes dificultats tècniques inexistents… això entra en el seu paper. No ens ho creurem, però li tocava abocar-ho. Ara bé, que vulga fer-se passar per defensor de les emissions de TV3 al País Valencià és una demostració de cinisme i un insult a la intel·ligència que no vaig poder aguantar.
Si com deia, el seu govern està a favor de l’arribada de TV3, només havia de deixar les coses com estaven. Així de senzill. És impossible creure’ls quan han fet tancar els repetidors i amenacen Acció Cultural de fer-la desaparéixer amb una multa de proporcions venjatives.
Dir el que diuen és cinisme. No volen TV3, per això ara em veig de nou venent uns bons d’ajut a Acció Cultural, com quan començàvem amb els repetidors de TV3 i Blasco feia poc que havia deixat el FRAP.