Tot evoluciona, també el Carnestoltes. El que va començar essent una iniciativa popular d’una societat delerosa d’uns dies de disbauxa, previs als rigors quaresmals (rigors que s’estenien a la resta de l’any, de fet) ha acabat convertint-se en una interminable successió d’actes rutinaris organitzats i controlats per l’autoritat competent i patrocinats pels més variats interessos econòmics. Em remeto al programa oficial del Carnaval de Tarragona: entre els anunciants hi trobem una empresa de reunificació de deutes (serà una de les que ha multat la Generalitat?: misteri), una clínica dental ("Clínicas xxx amb les festes de Carnaval!!!"), una empresa de seguretat privada (tot l’anunci en castellà, inclòs el nom del carrer) i una promotora d’habitatges (pobres, què en faran de tants pisos per vendre?).
Sigui com sigui, avui hem entrat de ple en el cap de setmana carnavalesc per excel·lència, i aquesta haurà estat la meva contribució a la festa:
1) Avui divendres, aperitiu a la feina: tothom havia de posar-se algun element de disfressa (barret, careta, nas, etc.). Jo he comparegut amb un llampant fes vermell, comprat fa anys al Marroc i rescatat del fons de l’armari per a l’ocasió. Prometo la publicació d’una foto de l’acte.
2) Demà a la tarda, assistència, en qualitat d’espectador, a la tradicional rua pels carrers tarragonins. Per poc enginy que demostrin els participants actius, hi haurà teca per un bon post.
Toca Carnaval: divertim-nos mentre poguem!
(a la imatge, cartell del carnaval tarragoní d’enguany)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!