Mans pecadores (Expressions familiars, 1)

Un anònim futur blocaire (diu que s’ho està pensant) em fa arribar un comentari sobre el meu post d’ahir, amb algunes lloances, que agraeixo, i una pregunta final: està intrigat pel significat de l’expressió “mans pecadores”. No té major misteri pel meu entorn familiar, ja que es tracta d’una frase que sentíem dir els meus germans i jo quan erem petits, en el sentit de que no toquéssim objectes que es podien trencar o fer malbé. L’expressió la trobo graciosa i l’he incorporada al meu thesaurus personal.

Segurament tothom podria aportar paraules, frases o expressions de la seva infantesa i que mai no han traspassat l’òrbita famíliar. Són girs lingüístics que s’acaben perdent perquè no és habitual transferir-los a la següent generació i encara menys que en quedi constància escrita. Per evitar-ho, potser seria bona idea algun tipus d’iniciativa que intentés conservar per a la posteritat aquestes expressions unifamiliars, com ja s’està fent amb fotografies, documents o memòries personals.

Aporto aquí, sense ordre ni criteri, algunes de les expressions que recordo haver sentit a la meva infantesa:

“Botiga el món!”: era una exclamació habitual en el meu pare. No té cap sentit, però després de molt pensar vaig arribar a la conclusió que volia dir “Vatua el món!”, és a dir, “Mecaguncony!”.

Pocholina“: amb aquest nom designàvem una cafetera petita. La paraula ve de l’expressió d’una amiga de la família en veure-la: “Oh! Qué pocholada de cafetera…

Piàquia“: significava màquina.

To“: pronunciat amb o tancada, significava televisor (ja són ganes d’estalviar lletres…).

Segur que en sortirien moltes més, però la memòria comença a fallar-me i, com ja he dit, és una informació que fins ara no estava escrita enlloc.

Nota: el nen de la foto no sóc jo…

Un pensament a “Mans pecadores (Expressions familiars, 1)

  1. Sóc "el futur blocaire", que tu dius, que ja no sóc futur perquè ja he obert un blog pel qual et convide apassar de tant en tant si et ve de gust.
    Jo també tinc al cap (i moltes altres es perdran perquè mai no les he anotades) expressions que he escoltat a casa, de petita i de no tan petita, algunes sense sentit o sense saber jo com es poden posar per escrit, perquè només les he escoltades.
    Per exemple, el meu pare sempre deia "Botouadéu!" (no sé si voldria dir "Voto a Déu").
    La meua mare encara en diu més. Per exemple:
    "Em fareu eixir els cabells verds"
    "És un dimoni emplomat"
    I encara en diu una altra que no sé com escriure-la. La transcric tal com sona: "Està algoint de calavera" (es refereix a algú que està pensant o ordint alguna cosa, està pegant-li voltes al cap alguna idea…). Algú ha sentit mai o sap quin tipus d’expressió és aquesta? Si tu o algú m’ho pogués explicar li ho agrairia.

    http://noves-flors.blogspot.com/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *