Bloc a bloc

Aquest bloc compleix avui el seu primer any de vida i aquest aniversari coincideix amb les Jornades sobre la Catosfera de Granollers. És doncs un bon moment per reflexionar sobre els blocs.

Si una cosa caracteritza els blocs és la seva diversitat. 100.000 blocaires fem 100.000 blocs diferents. Aquest és el seu atractiu, crec jo: cada bloc (o bitàcola, com també es diu) constitueix una mena de prolongació de la personalitat del seu autor, a través de l’opinió, la informació o la creació literària. Efectivament, a la xarxa hi trobem tota mena de blocs: atapeïts i succints, interessants i vomitius, pulcres i potiners, diaris i inconstants, amb imatges i sense. Les meves preferències? És difícil triar entre tants, però jo no em perdo mai els de Xavier Mir i els de Jaume Renyer. De la resta, em guio pel títol per saber si pot ser del meu interès o no.

El que em va fer decidir a obrir el meu bloc van ser diverses circumstàncies. Primer que tot, i ho de confessar amb tota sinceritat, un desig d’"apuntar-me al carro" quan el fenomen començava a fer-se massiu. No sóc massa destre amb la informàtica (sóc nascut a mitjans del segle passat) i a més sóc de lletres, però no volia quedar-me enrera amb aquesta possibilitat, fascinant, d’abocar a la xarxa el que em donés la gana cada dia, i així ho he fet amb una certa constància (aproximadament dos blocs cada tres dies, cosa que no està malament). La segona raó que em va impulsar a deixar anar les aigües turbulentes al ciberespai va ser una forta necessitat d’expressar les meves opinions i els meus parers sobre qualsevol matèria, a través de l’escriptura, que és el mitjà d’expressió amb el qual em sento més còmode. Finalment, volia que el meu bloc fos també una mena de diari personal, no en el sentit de deixar constància de vivències o estats d’ànim sinó de fer-hi reflexions a partir de notícies o esdeveniments que m’han afectat d’alguna manera, o bé de situacions viscudes personalment: en efecte, molts posts comencen amb la frase "avui he…". De cara a demà, el bloc em serà també útil per saber quan vaig fer què.

Des del primer moment vaig proposar-me ser el màxim de constant amb aquest bloc i, com ja he dit abans, el resultat és bastant satisfactori. Hi ha dies que no sé de què parlar: no hi ha cap notícia destacable ni he fet res d’interessant durant el dia, o sí que hi ha matèria a exprimir però llavors les muses es declaren en vaga. D’una manera o d’una altra, acaba sortint un text a vegades amb pretensions serioses i d’altres intencionadament irònic. Ben redactat o manifestament millorable. D’interès, crec, per tothom qui té la cortesia de llegir-se’l (gràcies) o només de consum intern.

L’experiència és molt engrescadora. M’agradaria continuar-la anys i anys. De moment, les meves mans pecadores continuaran teclajant textos per ser enviats a la xarxa. Textos per fer aportacions al debat sobre el futur del nostre país, cada dia més apassionant, textos per explicar les meves petites dèries sobre la llengua, textos per criticar la darrera pel·lícula vista al cinema o textos per opinar sobre les més variades facetes de la nostra turbulenta societat.

3 pensaments a “Bloc a bloc

  1. Doncs t’expresses molt bé. Jo encara no tinc bloc tot i que estic pensant obrir-ne un però el que més em frena és justament la por que passen dies i dies i no tinga res interessant a dir. No cre c que jo siga capaç d’escriure tan sovint com tu.
    I… una pregunta… les teues "mans pecadores"? M’ha sorprés. Per què aquest adjectiu?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *