Antoni Vives

Lletra de batalla per Barcelona

10 d'octubre de 2006
3 comentaris

La unitat del nacionalisme al País Valencià

Quan sóc a València, molt menys sovint del que a mi m’agradaria i molt més del que alguns companys es pensen, miro de treballar per la unitat dels nacionalistes valencians. Dic que miro de fer-ho perquè les dinàmiques partidàries a vegades ho fan difícil.

Ara, però, es dona el cas que la major part de dirigents nacionalistes valencians, i alguns de catalans, som bons amics i compartim visió sobre el present i sobre el futur del país i del conjunt de la nació.

El Bloc Nacionalista Valencià, tan ben dirigit per Enric Morera, és un puntal d’aquesta opció per la unitat i pel progrés del nacionalisme a tot el País Valencià. Em consta que Agustí Cerdà també defensa els mateixos principis que Morera i jo mateix. Caldria sumar-hi la gent d’Esquerra i País i fariem el ple.

Tots junts podem fer que per fi el País valencià articuli una força política plural, unida per allò que ens uneix i no pendent d’allò que ens separa. Una força política que des de la centralitat sociològica pugui plantejar-se representar amb possibilitats el nacionalisme que trobem pels carrers, les entitats i les places del País Valencià.

  1. Ja em fa goig veure gent de CiU dir aquestes coses (el que em pregunto és si té a veure amb la campanya electoral…).

    A CiU sempre heu deixat de banda el nacionalisme valencià per allò de la "no ingerència".  Si recordes, el vostre estimat Roca es presentava a València en castellà, com a Miguel, i escrivint en valencìà (?) el lema de campanya del PRD "l’atra manera de fer Espanya" ("atra", i no "altra", per no semblar catalanista).  Després van rectificar els rètols.  Però la primera idea ja es veu per on anava.

    Així que benvinguts als Països Catalans.  A veure si hi creieu després de l’1-N.  Tothom en sortirà guanyant.

  2. La nova convergència ha d’anar pels viaranys que exposa l’Antoni Vives ja que d’un altra manera està condemnada al fracàs.M’explico: els pactes amb el PP han deixat un pòsit de desconfiança en aquelles forces del centreesquerra català que són necessaries per bastir una majòria sòlida que doni suport a un govern cohesionat de caire sobiranista.Es clar que aquestes forces de centreesquerra tampoc és poden convertir en una simple crossa del socialisme centralista i jacobí del PSOE i la seva sucursal PSC.A aquest socialisme (que ens havia de redimir dels foscos anys de l’Aznarisme i, segons alguns, també del Pujolisme) se li està veient el llautó i, per bé que no es comparable amb les formes desacomplexades dels Peperos, no hi dubtes que vol introduir les tesis espanyolitzadores a Catalunya "sin que se note el cuidado".Per a això, i com estan fent a València, a Catalunya cal que prioritzem, entre els que creiem en la nació catalana com quelcom diferent de l’espanyola, allò que ens uneix i deixem de banda allò que ens separa.Cal l’unitat del Catalanisme,sociològicament, Sobiranista i enviar al bagul dels records el mal anomenat Catalanisme d’esquerres,o sigui, aquella gran cortina de fum que en realitat volia fomentar "l’anticiuisme" i, alhora,aquell gran caball de troia construit per a introduir l’espanyolisme jacobí-socialista a Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!