El document del CES

Avui m’he entretingut a llegir sencer el document de les bases per a una futura llei de consultes populars, preparat pel Centre d’Estudis Sobiranistes. Sense fer massa soroll, el CES va per feina. El document és un pèl feixuc, com no podia ser d’una altra manera tractant-se de dret, però hi he espigolat alguns punts interessants.

El primer, la seva obsessió per respectar la legalitat constitucional. Això, que des d’una òptica estrictament independentista s’hauria de passar per alt, suposa un punt a favor nostre: si es fan les coses "legals", l’estat espanyol ho tindrà més difícil per justificar la seva negativa a autoritzar el referèndum. El conflicte entre les dues nacions continuarà, però la pilota estarà en el seu camp: a veure com ho solucionen.

Un altre detall que vull destacar és la determinació per simplificar al màxim el procés, des d’un punt de vista legal: la nova llei de consultes populars es basarà en els precedents de la llei espanyola de referèndums i en els articles sobre consultes locals en la llei de règim local. Sobretot, fer només els canvis legals necessaris. No volem filibusters ni buròcrates posant pals a les rodes o embolicant innecessàriament tot el procés.

Ara la proposta es presentarà als partits i després al conseller de la cosa, Puigcercós. A velocitat de creuer, la via catalana a la seva sobirania avança amb determinació. Que ningú ens l’espatlli, si us plau!

2 pensaments a “El document del CES

  1. Som el que no hi ha…ens pensem que els podrem colar un gol a la seva constitució, sembla que no n’hem après de la "cura" que es va tenir amb la constitucionalitat de l’Estatut, amb tot allò del Consell Consultiu i tal, que no deixa de ser esperpèntic: a què ve baixar-te els pantalons abans que te’ls baixin els altres…

    Ho sento, però plantejar referèndums d’autodeterminació comporta bronques, sofriment, boicots, amenaces de tota mena i molta, molta tensió política. És inevitable. Qui cregui que no paga la pena, que no ho intenti. Jo crec que val la pena, però cal comptar-hi. I deixem d’una vegada de somniar que som tan bons que ens entendran, tan llestos que els enredarem o tan convincents que ens donaran permís.

Respon a Josep M Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *