Les patates, creïlles i trumfes estan donant més suc del que m’esperava. Dues noves aportacions enriqueixen el debat.
Una és de Josep M., l’autor del comentari inicial. A la possibilitat de fer algun tipus de protesta a Mercadona, suggereix escamots de trenta persones que es dediquin, sorpresivament, a etiquetar en català els productes que hi venen. La veritat és que aquest tipus d’accions em superen una mica. Sóc una persona d’una certa edat i "d’ordre", com si diguéssim, i vaig més en la línia d’escriure cartes o correus electrònics. Tot i això, crec que la idea del Josep M. és plènament vàlida i pot ser molt efectiva. Podríem plantejar-la a la Plataforma per la Llengua, a veure què li sembla.
Una altra aportació, més política, és anònima. En síntesi, és una opinió bastant compartida: els catalans del Principat fem menys per la unitat de la llengua que els valencians, perquè no sentim com a pròpies, o no usem prou, les altres formes dialectals. Posa l’exemple de Jordi Pujol, que no abandona mai la seva forma de parlar el català ("patuès" en diu el nostre amable comunicant). Completament d’acord. Però, com en tot el què fa referència als usos lingüístics, costa canviar esquemes mentals i, tot i que fem l’esforç, no acabo de veure clar perquè a Tarragona hauríem d’abandonar la paraula patata, d’ús secular, per substituir-la per creïlla (que és preciosa, ho reconec). De tota manera, si la unitat de la llengua i la pervivència del català al País Valencià passen per fer aquest canvi, endavant i jo el primer. Crec que va ser Lluís Llach qui, en una ocasió i amb el to irònic que el caracteritza, va dir que ell parlava valencià del nord…
Per acabar la qüestió, vull recordar una quarta paraula per designar el nostre entranyable tubercle: pataca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La meua aportació anònima no és pas política.
Dius "…costa canviar els esquemes mentals…." Si no ho fem no hi haurà unitat de la llengua.
Dius "…no acabo de veure clar perquè a Tarragona hauríem d’abandonar
la paraula "patata", d’us secular, per substituir-la per "creïlla"…
Si no som capaços de fer-ho, no hi haurà unitat de la llengua.
El gran problema de la unitat no és la llengua literària, on tots tenim
les mateixes fonts i referències, el gran problema és aconseguir un
estandard oral i eixa és la feina, sobre tot, dels catalans centrals.
En els mitjans orals catalans no es preocupen gaire de pronunciar "o"
oberta quan cal, ni volen construir els plurals femenins en "es", però
els agrada moltíssim pronunciar "popple". I damunt quan veuen escrit
"creïlla" fans escarafalls.
T’ho torne a dir: qui tenen que traballar, i molt, per la unitat de la llengua sou els catalans.
Clementina Viadel
P.S. "Pataca" és un tubércul d’una planta molt diferent i de sabor
dolç, ambs els que es feien un dolços nomenats per ací "orellons". Res
a vore amb les creïlles.