“Desacuerdo perfecto” (“Désaccord parfait”)

Un director de cinema francès i una actriu anglesa, que trenta anys enrera van tenir un idil·li puntualment ressenyat a les revistes de l’època, es retroben. Es tornaran a liar o no? Ell és Jean Rochefort, habitual de les comèdies gal·les. Ella, Charlotte Rampling, una senyora que, com dirien els cursis, millora amb els anys com el bon vi.

El film és bàsicament una comèdia francesa però rodada a Londres i on no falten iròniques crítiques a certs aspectes de la societat britànica. Per exemple, l’escena del sopar on són convidats els protagonistes, ple de personatges extravagants, o les exigències de dress code per entrar a un saló de te o a un bar molt peculiar… L’argument no deixa de ser l’etern duel home-dona, només que aquí tots dos porten molta mili, sentimentalment parlant, i es poden permetre el luxe de lliurar-se a una relació personal més propera a l’esgrima que a la boxa, de resultat incert.

Opinió del crìtic: sense ser una gran pel·lícula, és europea (molt important) i té moments divertits (el sopar citat o els pets del gos).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *