Oi?

De Talaia, recull d’escolis de Ramon Vinyes publicats a la revista Meridià els anys difícils de 1938 i 1939 i recuperats fa uns mesos per L’Albí i Faig, em salta als ulls aquesta reivindicació de Prudenci Bertrana, carregada d’ira contra les petiteses de la societat literària catalana: […]
“El nom de Prudenci Bertrana és dels arraconats. Sabem que a ell li és indiferent i que segueix treballant en una nova obra magnífica. Els qui n’han escoltat fragments diuen que és del més intens que ha escrit Prudenci Bertrana. No és pas perquè cregui que a Bertrana li calgui que li sacsegin el nom que escric aquesta nota, ni perquè demani per a ell llocs que ja se li havien d’haver donat sense que ningú els demanés. És com a català que em dolc d’una posició de mesquinesa, d’absorció, d’egoisme i d’injustícia que no s’hauria d’adoptar ni hauria d’ésser possible que adoptés ningú. I en aquests temps molt menys que en altres.”

Mesquinesa, absorció, egoisme i injustítica. En aquell temps. I ara?