Via Crucis sindical (3a part)

Amb els sindicats tinc molt mala pata. Aquesta setmana, el meu Via Crucis ja compta tres estacions. Primer va ser el meu ex abrupte a la CGT per pensar més en els palestins que en els soferts treballadors del nostre país. La segona penitència va ser l’atapeït encreuament de posts i correus amb un membre d’aquesta mateixa central sindical i el seu grau de compromís en les protestes contra els pèssims serveis públics; polèmica que va acabar en taules.

Avui m’ha tocat viure la tercera estació. He rebut un correu que m’ha enviat la secció sindical de CCOO del lloc on treballo, amb el significatiu títol "Som botiflers a CCOO?"; es tracta d’un llarguíssim argumentari sobre el què ha fet i farà el sindicat en relació a les infraestructures ferroviàries i oferint unes explicacions més aviat poc convincents de perquè no es van sumar a la manifestació de l’1 de desembre. A la pregunta que formulaven he respost en calent i sense pensar-m’ho "Sí, sou uns botiflers".

Millor que m’hagués callat! Me n’he penedit de seguida. Massa tard: he rebut immediatament un altre correu que, després de diverses consideracions sobre pedigrís catalanistes i sobre infraestructures ferroviàries, que no venien al cas, s’ha acomiadat amb uns desagradables insults cap a la meva persona. Per la meva part, he tornat a respondre amb una gran educació, demanant disculpes però també esperant-ne per part d’ells.

Vull creure que aquesta no és la manera habitual que té CCOO de tractar amb les persones. Si els treballadors han de ser defensats davant de patronals i administracions amb aquesta "diplomàcia", anem bé per anar a Sants. Comentant la qüestió amb companys de feina, hem arribat a la conclusió de que les dues grans centrals sindicals han comès un greu error no sumant-se a una manifestació que els afectava de ple. Ara se n’han adonat i, com a mesura estratègica per minimitzar aquesta relliscada, fan extensives les seves argumentacions mitjançant el correu que avui, probablement, tota la Generalitat ha rebut.

Em reafirmo en la meva opinió de que patim un sindicalisme lastrat per la burocràcia i les dependències partidistes i molt necessitat d’un profund aggiornamento: som al segle XXI i la nostra nació comença a parlar seriosament d’independitzar-se de Madrid, la seu central d’UGT i CCOO.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *