Lloc: cua de la caixa de la sabateria. La dependenta i la clienta que va davant meu parlen en català totes dues. Quan em toca a mi, em diu el que he de pagar:
– cuarenta y cinco con ochenta y cinco…
– com diu?
– quaranta-cinc amb vuitanta-cinc
És una situació quotidiana, perfectament estudiada i analitzada pels sociolingüistes: a Catalunya, la llengua dels desconeguts, per defecte, és el castellà. Es tracta d’un misteriós xip d’autoodi lingüístic difícil de substituir. Per aconseguir que una dependenta catalanoparlant se m’adreci en català (què menys!) he hagut de fer-me passar per dur d’orella, tot i haver-la sentit i comprès perfectament a la primera.
En fi, cal batallar fins i tot en les situacions més anodines.
[Les anteriors edicions de "La batalla diària per la llengua" van ser publicades el 22 de febrer, el 5 d’agost i el 21 d’agost]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!