Avui s’ha presentat al Consell Comarcal del Tarragonès el llibre sobre quatre personalitats tarragonines del període republicà. L’esquifida sala de plens del Consell, plena de gom a gom. Dos parlaments: el del president i el d’Heribert Barrera, lúcid als seus noranta anys. Admiro i envejo aquest home per una cosa: ara es dóna el gust de comprovar que tothom li dóna la raó en allò que ell fa molts anys que defensa, amb contundència i claredat de paraules. Cosa meritòria en un polític. Que en prengui nota l’establishment local d’Esquerra, present a la sala. També hi havia socialistes (el subdelegat del govern Abelló, molt correcte com sempre, i la Begoña Floria, Bego per als seus amics i enemics, que de tot té), un d’UDC (l’inimitable Vallvé) i descendents d’alguns dels polítics biografiats.
A l’acabar l’acte, que s’ha fet curt perquè ha durat un temps prudencial, m’he comprat el llibre, amb les semblances biogràfiques de Marcel·lí Domingo, Rovira i Virgili, Pere Lloret i Macià Mallol. Un bon pòquer, poc conegut pel gran públic. En aquest sentit, l’obra hauria de servir per fer-los més familiars. Només un però: a la portada hi sobra la bandera espanyola. Si Rovira i Virgili aixequés el cap!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!