Les aigües turbulentes

És diumenge el matí, i el dediquem a passejar-nos per la platja de Las Canteras, la més coneguda de Las Palmas i sempre concorreguda, tan al passeig com a la sorra. Avui el ple és total: els banyadors, les xancletes, els flotadors i els para-sols s’adiuen amb els 30º de l’octubre canari. El llarg passeig, transitat per personal de tota condició i indumentària, acaba a l’enorme auditori Alfredo Kraus. La gegantesca escultura del tenor (a la foto), erigida a l’exterior, és un atemptat al bon gust.

La ciutat té, però, molts indrets d’interès: la catedral, vigilada permanentment per unes curioses escultures de gossos, símbol de les illes (confio que tothom ja sap que Canàries no prové de canari, sinó de ca), la casa de Colom, el barri de Vegueta, de sabor colonial, el carrer de Triana, ple de botigues i de façanes modernistes o el quiosc de la plaça de San Telmo, d’aquest mateix estil.

Al vespre, tornem a Playa del Inglés i sopem amb uns amics en un restaurant de cuina de la terra. A la carta, unes postres molt d’allí: leche machanga. A Canàries s’usa l’expressió "toda la leche machanga" com quan aquí diem: "i tota la pesca".  El vi, però, és riojà: un Azpilicueta, recomenació del cambrer, que l’encerta.

Les coses bones s’acaben de seguida. Dilluns al matí m’esperen l’aeroport del Prat, desfer la maleta i la rutina diària. Socors!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!