Quan pensen en mi

En pocs dies de diferència, algunes persones s’han recordat de mi, sabedores de la meva afició pel transport públic. La meva mare m’ha pogut lliurar, gràcies a una amiga seva de Palma de Mallorca, diversa documentació sobre el nou metro d’aquesta ciutat (inauguració, inundació i… interrupció sine die: té el rècord històric de menys dies en servei). El meu germà, al seu torn, m’ha fet arribar un curiós plànol del metro de Tòquio, tot en japonès, recollit per una amiga seva que va fer un viatge per aquell país asiàtic. A tots ells els estic agraït.

És molt agradable quan pensen en un, veritat? Doncs cada un de nosaltres també hauria de pensar una mica més en els altres. La veritable sorpresa, el que fa més il·lusió, és un petit detall i no un costós regal impersonal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *