Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
S’acaba l’Onze de Setembre. Mentre retiro l’estel·lada del balcó, faig memòria del què ens ha deixat el dia: la mecànica ofrena floral a Casanova, l’acte de la Ciutadella amb xiulets inclosos (és absolutament necessari fer cantar Miguel Poveda?), l’acte al Fossar de les Moreres (a tenir en compte sempre) i la concessió de la Medalla d’Or de la Generalitat a Pujol i Maragall, amb sucoses intervencions per part d’ambdós. També diverses activitats més cíviques i festives. Tot i el moment convuls que travessa el país (aigües turbulentes?) tot ha transcorregut raonablement bé.
Acabat de veure per televisió l’acte de la Ciutadella, i mentre feia zapping, m’he topat amb dues notícies a Antena 3: la festa del toro amb llança (una salvatjada que fan a Tordesillas) i l’última modalitat d’estafa, detectada a Sevilla (venen pastilles de sabó com si fossin telèfons mòbils). Aquesta és la nació que fa 293 anys exactes que ens domina: la nació insensible i de les ensarronades.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Miguel Poveda, un xarnego que ha cantat en català (la majoria de músics d’aquest país, amb nom i cognoms ben nostrats, canten en castellà o anglès), és un clar representant dels "altres catalans". És lògic, just i imprescindible que participi de la Diada, si més no de la institucional. Si no, com vols estrènyer els llaços amb els centenars de milers de Povedas que viuen i treballen en aquest país, car són catalans? Com vols fer-los nostres? Si no comptes amb ells, oblidat de la independència. Ells també són catalans. Encara que no t’agradi, aquest país és així. I això el fa més gran.