Les aigües turbulentes

Comença l’Onze de Setembre. La bandera, que per primera vegada és estel·lada, ja penja al meu balcó.

Acabo de sentit el president Montilla en el seu discurs televisat: les mateixes frases de circumstàncies de cada any, només que ara pronunciades amb un accent millorable. Anem, doncs, a continguts més engrescadors; per exemple, l’Avui:

– entrevista amb Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia ("l’SNP només vol per Escòcia allò que els altres països tenen sense ni plantejar-s’ho: el dret de decidir en quina societat volen viure"); dit i fet, vuit anys després de començar a gaudir d’autonomia i cent dies després de començar a governar, ja han fet públic el full de ruta cap a l’autodeterminació

– article de David González ("El fur i el contrafur": a partir d’una visita a la Casa de Juntes de Gernika, el periodista reflexiona sobre els furs i la seva naturalesa pactista entre rei i Corts)

– extracte del manifest del Cercle d’Estudis Sobiranistes, iniciativa de López Bofill i López Tena, que es proposa treballar seriosament per marcar el nostre full de ruta cap a l’autodeterminació, com ja fan a Escòcia; un full de ruta que no són capaços d’explicitar ni Carod amb les seves fugides endavant (com es menja 2014?), ni Mas amb els seus coneguts tacticismes amb un ull a les properes eleccions espanyoles, ni, per descomptat, Montilla, el de les frases de circumstàncies

– finalment, la notícia de la presència del venerable Dalai Lama, que ja haurà impartit la conferència sobre la felicitat, que tanta falta ens fa (això si ha sortit viu de les urpes de la Mònica Terribas)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!