De taurons i altres animals

L’alcalde de Tarragona, en Pep Fèlix Ballesteros, ha tingut una petita relliscada. No se li ha ocorregut altra cosa que dir que els operaris que van pescar el tauró de la platja del Miracle (en pau descansi) mereixen la concessió d’un diploma de serveis distingits o un guardó semblant. Els interfectes, lògicament, han reaccionat dient que a ells no els han de premiar per res, perquè s’han limitat a complir amb la seva obligació.

No volia parlar d’aquest tema perquè des del primer moment he considerat la notícia com una típica "serp d’estiu", i mai millor dit. Ganes d’omplir papers i pantalles televisives a falta, afortunadament, de nous incidents ferroviaris, apagades elèctriques o incendis forestals. Que si és un tauró, que si no ho és; que si és perillós, que si no; que si no és un, que són tres; la legió de curiosos i paparazzi… ni que fos l’Anita Obregón ensenyant les mamelles!

Em conformo amb què tot plegat ens faci reflexionar sobre la nostre relació amb les espècies animals. Ens les estem carregant totes: ahir mateix ens informaven de les matances  de goril·les al Congo, víctimes de les lluites locals, no fa gaire es va emetre un reportatge sobre la depredació que pateix la tonyina roja, víctima de la moda del sushi, i podríem seguir. L’home (i la dona) és el verdader animal. Una bèstia, això és el que és.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *