Les aigües turbulentes

Situació viscuda a les guixetes de l’estació d’autobusos de Tarragona. Un viatger, que per l’aspecte i la manera de parlar fa tot l’efecte de ser forani, discuteix acaloradament amb la que ven els bitllets. Protesta perquè, segons ell, li ha informat malament l’andana on havia d’agafar l’autobús i, en conseqüència, l’ha perdut. Enmig del nerviosisme de tothom (venedora, ell mateix i la gent que fèiem cua), marxa emprenyat no sense deixar-li anar un insult de quatre lletres.

Vaig deduir que tot plegat era un problema de manca d’informació. L’estació d’autobusos de Tarragona és el compendi perfecte del que NO ha de ser un servei públic. Em nego a dir que és tercermundista, perquè la paraula és tòpica i suada.

Tot respira provisionalitat (va ser inaugurada tres vegades!), però sempre sembla que encara s’hagi d’acabar. La (des)informació consisteix en:

1) Absència de personal informador, oficina d’atenció al viatger, personal de seguretat, etc.

2) Profusió de rètols, cartells i papers en murs, parets, portes i finestretes, sense ordre ni criteri.

3) Panell electrònic que no sempre funciona correctament.

És un exemple del que ara els estudiosos en diuen "no lloc", és a dir, un recinte on hi campen moltes persones però no es comuniquen entre elles. És un espai mort: els negocis que s’hi havien instal·lat (quiosc, floristeria…) han anat tancant. No sé si el restaurant aguanta.

Els problemes d’inseguretat són coneguts de tothom. Fa poc va ser notícia la mort d’una persona als lavabos. Les promeses de més vigilància van ser immediates. L’oblit de l’assumpte, també.

Tot plegat un digne escenari per un tipus de transport que pot competir, en mala qualitat, amb el ferrocarril. Si el que es vol és promoure el transport públic, com en reiterades ocasions han declarat les nostres autoritats, anem bé per anar a Sants (si la catenària o els embussos de l’autopista no ho impedeixen…).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!