Les aigües turbulentes

Són les onze de la nit del 15 d’agost, en una gran ciutat, Tarragona. Silenci quasi total. Tota la xusma és fora. Ni cotxes, ni motos, ni teles a tota castanya. Només se sent el plor d’un infant i uns sorolls que no sé si són els petards de la festa de Sant Roc o els trons d’una propera tormenta (deitjo que sigui això darrer). Silenci i quietud. Aprofitem moments com aquests, perquè no passen cada dia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!