Nelson Mandela

Avui he mirat un documental en DVD sobre Mandela. M’agraden les biografies dels protagonistes del segle XX, i Mandela és un dels pocs que mereixen, realment, el qualificatiu de personalitat. El seu periple vital és prou conegut, però vull recordar-ne les grans fites: líder del Congrés Nacional Africà, condemnat a cadena perpètua per lluitar contra l’apartheid, va ser alliberat després de 27 anys de presó en condicions penoses (no se li va permetre assistir a l’enterrament del seu fill, mort en accident de trànsit). Malgrat tot, va esdevenir un símbol de dignitat, va contribuir a una transició pacífica i va evitar un enfrontament violent entre grups racials. Galardonat amb el premi Nobel de la Pau, la seva figura somrient i vestida amb camises llampants es va fer popular a tot el món. Avui gaudeix d’un més que merescut retir.

Mandela pertany a aquella generació de grans estadistes que s’ha anat extingint lentament i que posa de manifest, encara més si és possible, la mediocritat dels actuals actors de l’escena mundial. El líder de l’ANC no té res a veure, efectivament, amb Bush Jr., l’impresentable Chávez o els inquietants bessons Kaczynski, per citar només polítics elegits democràticament. Però, com diuen els espanyols, esto es lo que hay.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *