BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ARQUITECTURA PELS TOPALLS DE LA CREU DE CANET 24.02.2013

Per Marcel Torrus

Surto de casa a les 08h., avui més tard del normal, avantatges de jugar a casa. No trigo en rebre un whatapp d’en  Joan, -hi ha hagut pana-, diu, l’Oriol ha tibat massa de la màquina i ha trencat cadena. Tot just sortint de Mataró el noi inventa una trialera de pujada, i pam. Massa estona sense fer el cabra, no se’n pot  estar. Ens trobem davant l’estació d’Arenys, els he anat a buscar, massa rasca per estar en estat contemplatiu. Avui la colla es força gran, ja que hi tenim convidats. En Pistons porta a quatre mamallons de l’àmbit Doctore Bike, un d’ells és el mecànic de la botiga, en Roncerau.

En arribar a la vil·la, fem visita cultural pel Canet de l’arquitecte Domènec i Muntaner on deixà empremta de la seva obra. Acabem la ruta  modernista  al Castell de Santa Florentina, segons algú de la colla, els qui hi viuen son mil-euristes, no sé perquè ho diu.  A partir d’aquí l’arquitecte seré  jo, jugar a casa és el que té.  Sóc amfitrió detallista, és per això que porto tot el cap de setmana neguitós de l’obra que els hi oferiré. En tot també seré el  cap d’obra, i això m’angoixa, porto molts arquitectes il·lustrats al darrera i això m’apreta. El projecte mental està ple de línies que pugen i baixen, conflueixen, es separen. Acabo perdut, sort dels bons arquitectes que hem diuen que en una d’elles ja hi hem passat. Per aquí hi hem passat???,  no sóc pas conscient d’això. Els professionals encara riuen, collons si ja sabeu com sóc!!! Porto el projecte a terme tot i que hi ha hagut despeses no esperades, l’obra s’ha alentit un xic, un dels manobres tenia el dia d’anar fent, l’altre punxa una 29″, crec que tants corriols li han passat factura, hem trigat més del compte a l’hora de celebrar el final d’obra a Arenys de Munt.

Hem fet bona feina per l’ombra de la sempre omnipresent  Creu de Pedra-Castell, per alguns la creueta, … sense comentaris, circulant més per la vessant de llevant,  per no passar tant de fred, encara hi havia neu del dia anterior. Crec que al final ens ho hem passat força bé, ja hi tornarem,  ara ja  no hauré de fer d’arquitecte-pastor, en el grupeto s’hi està molt bé.

Fet i fet ja he acomplert, m’ho he passat bé alhora d’ensenyar nous llocs i corriols, però molt escanyat, amb l’alè dels llargaruts, 29″ i companyia a les orelles, he anat massa curt de gasolina i això passa factura. Pels nous vinguts crec que somiaran una bona temporada amb l’Oriol, és com en Messi però en bicicleta, com diu ell: VA PARIR.

En acabar d’esmorzar he marxar cap a Canet, i la resta ha enfilat cap el Coll del Pollastre pel corriol que neix just el costat del Restaurant de l’Era.

Bicicorriolaires: Manel T., Adrià, Pep, Manel Q., Anscari, Valentí, Joan LL., Oriol, Carles i Marcel.
Els convidats: Ramón, JR, Cacaíto i Runcerau.

Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.


  1. Tete, moltes gràcies per la volta. Hem de venir més pels teus verals, que val molt la pena. Ara que ja tenim força trillada la primera línia de muntanyes hem de travessar i encarar-nos cap el Montengre.

    Allà l’arquitectura és la natura. Recordeu la darrera vegada a la Telefonista? Els cabirols van venir a rebrens. Quina imatge!!!

    També et felicito per l’article.

    Salut 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.