Les aigües turbulentes

Quan escric aquestes ratlles comença l’estiu. Xafogor, xiringuitos, sorolls, petards, guiris, mosquits… però també fresca nocturna, gelats a la Rambla de Tarragona, concerts de Santes Creus, algun viatge… També ens lliurarem per un temps del futbol i de la política i això sempre s’agraeix.

Però el que marca l’estiu és la cançó de l’ídem. Encara no m’he recuperat de l’audició de Mecagüentó, del Georgie Dann (sí, encara canta, i tant si "canta"), quan he descobert la nostra cançó de l’estiu: Verigut, del menorquí Miquel Mariano (a la foto). Dues cançons patxangueres, però quina diferència l’una de l’altra! Ahir comentava el llibre de Patrícia Gabancho i les dues cultures. Avui no tinc cap mena de dubte de a quina de les dues pertanyo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!