Fa alguns dies vaig acabar de llegir El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d’extinció, de Patrícia Gabancho. Em va costar una mica fer-ho, perquè dóna la sensació que és una autora que va abocant sobre el paper les idees a mesura que li venen al cap, sense tenir massa cura de la cohesió del text.
Ja s’han dit moltes coses d’aquest llibre. Jo em limito a constatar que és una més de les obres d’ampolla mig buida i jo, com ja saben els que segueixen aquest bloc, sóc de l’ampolla mig plena. Té la virtut, això sí, de parlar clar sobre uns temes a on normalment s’hi passa de puntetes, o amb giragonses, o abusant d’eufemismes i correccions polítiques. Cal enfrontar-se a determinats temes tabú, però cal plantejar també solucions, alternatives, direccions clares, i això és el que Gabancho no fa, i si ho fa no ho explica bé.
L’acabament de la lectura coincideix amb la decisió sobre quins escriptors representaran la cultura catalana a Frankfurt. Aquesta vegada, i esperem que moltes més, tothom ho ha fet bé. Si a Catalunya existeixen dues cultures, la catalana i l’espanyola, tal i com Gabancho defensa, no s’ha produït cap conflicte entre elles i totes dues han estat a l’alçada de les circumstàncies, malgrat les maniobres d’algun diari que hagués desitjat una relliscada…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
O molt canviem o cada vegada dependrem més de l’assitència mecanitzada artificial i forçada, fins que vinga la desconexió total amb l’apagó.
Un llibre de lectura imprescindible!