En el nom del pare

Ahir la televisió va oferir, cosa rara, una bona pel·lícula. Es tracta d’In the name of the father, la història real de l’irlandès empresonat durant molts anys per una acció terrorista que no va cometre. L’escena final va aconseguir emocionar-me, cosa encara més rara que una bona pel·lícula a la televisió. És d’aquells films que combinen feliçment diversos ingredients: molt bones interpretacions, una temàtica cent per cent pel·liculera i de gran actualitat (política+terrorisme+policia+justícia+presons) i una banda sonora signada, entre altres, per Bono.

Perquè no se’n fan més, d’aquesta mena?

Un pensament a “En el nom del pare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *