Boda gai

Avui s’ha casat un amic meu. I ho ha fet amb un altre home. El fet no seria significatiu si no fos la primera vegada que això passa en el meu cercle d’amics, coneguts i saludats. Ha estat un acte senzill, sense més pretensió que regularitzar una situació d’anys de convivència.

Com han canviat les coses en poc temps: fa trenta anys, les associacions de gais (les lesbianes ni existien) no es podien legalitzar perquè "promovien l’escàndol públic" (sic). El 2005, el parlament espanyol reformava el Codi Civil per tal de permetre el matrimoni homosexual, en una decisió certament sorprenent i valenta, atesos els antecedents en aquesta qüestió.

Això demostra que no és veritat que mai no es pugui canviar res, ni que no sigui possible el progrés, ni que les institucions siguin sempre inútils, ni que els problemes siguin perpetuament irresolubles. Només fan falta idees clares i determinació.

Per cert, si algú altre està interessat en passar per la vicaria (pel jutjat, millor dit), que sàpiga que a Barcelona, segons ens informa avui la premsa, ha obert una botiga de vestits per bodes… gais. Aquí el més tonto fa culleres o, com diuen els espanyols, el que no corre vuela.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *