Les aigües turbulentes

Aquest matí he assistit, per raons professionals, a una reunió amb gent de les àrees universitària, empresarial i de recerca. Un dels participants ha fet servir diverses vegades la paraula expertesa. Mai no l’havia sentida però he deduït que significa "qualitat d’expert" i, efectivament, aquesta és la definició que en dóna el DIEC, 1a edició (no disposo encara de la 2a). M’ha donat tota la sensació, però, de que estava davant aquest fenomen caracteritzat per l’ús exagerat de paraules corresponents a un determinat argot que no tots fem servir. Es dóna especialment en el món empresarial.

Això lliga amb un altre episodi viscut avui. Als vestidors del gimnàs on vaig, dos nois també parlaven de mots (in)comprensibles. Deia un:

– si vols quedar-te amb el personal, has de fer servir paraules que no s’entenguin, com sinergia o entelèquia…

I, efectivament, l’altre noi no coneixia el significat d’aquests dos mots. Per ell eren uns verdaders neologismes. Sinergia, però, jo estic cansat de sentir-lo i no sempre amb el seu significat precís. Per cert, es pronuncia sinergia i no sinèrgia, amb accent a la i.

Contradictòria la situació lingüística dels nostres temps: baixa la qualitat de la llengua parlada i escrita, la pobresa de vocabulari està a l’ordre del dia i, d’altra banda, triomfen les paraules rebuscades, només pour épater le personnel (i perdoneu la pedanteria).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!